dimarts, 28 de febrer de 2017

CALMA DINS EL DESGAVELL ABSOLUT

La lluna plena brillava més que mai aquella nit, aliena al que estava succeint. Jo l'observava intentant trobar la calma que des de feia uns minuts havia abandonat el vaixell al ser substituïda per un desgavell absolut. Hi havia gent corrents desordenadament per la coberta i altra que es barallava per intentar pujar en el darrer bot salvavides que estava a punt de partir-se en dos per l'excés de pes. També hi havia persones que presses pel pànic es llençaven a l'aigua gèlida sense ser conscients que allò els portaria inevitablement el final de la seva existència. Només jo estava tranquil·la, observant detingudament les estrelles i aquella llum blanca i potent que irradiava la lluna. Per què posar-me nerviosa als meus 80 anys si sabia que no hi havia res a fer? Definitivament, era millor viure aquells darrers minuts, recordant infinitat de moments que completaven tota una vida plena d'amor.

Pit-roig

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta