dilluns, 27 de febrer de 2017

SUPERVIVENT?

Només hi ha una cosa més esgarrifosa que els crits d'horror i és quan aquests es van convertint en silenci. El silenci el trenca només suaument un somiqueig. M'irrita i alhora em provoca enveja aquest somiqueig. Sento que mai més podré plorar. El pànic i el fred fa estona que m'han glaçat l'ànima. Algú ha dit que havíem d'acostar-nos a recollir els menys afortunats, els nostres companys que estaven morint de fred a l'aigua. Ho ha dit sense convenciment, i els altres hem fet com si no ho sentíssim.

Neula

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta