dimecres, 1 de març de 2017

A LES CUINES

Aquesta minyona no hi havia qui l'aguantés.
Quina noia més poc eixerida.
Era el segon viatge que feia i el mareig li causava un estat d'inutilitat permanent. Quan va aconseguir mantenir-se serena, la feina brillava per manca de pulcritud: tasses brutes, plats trencats, racons sense escombrar...
Arribant a port ja la posaria en el seu lloc, no volia veure-la més! Si esperava una carta de recomanació, ja!!, que s'assegués a esperar-la. Ella no pensava moure un dit per recomanar-la. Què s'havia pensat?
Una agricultora amb aspiracions de cuinera en cap!!!!! Quina bestiesa!!!
On anirem a parar?
El món s'estava tornant boig! La gent no es conforma amb el que és!
De cop, pel respirador de la cuina del vaixell ja no va entrar aire; el raig d'aigua va ser potent i imponent... va anar directe al cap de la dona. Aquesta encara seguia pensant en la noieta...

Titan-Maniac

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta