dilluns, 27 de març de 2017

ANHEL

Impossible. Sortir d'aquesta habitació és senzillament impossible. M'he despertat a terra, estava inconscient. L'últim que recordo ha sigut una forta estrebada i un cop al cap. M'estranyo al veure el terra cobert d'una fina capa d'aigua, aproximadament de mig pam. M'aixeco amb dificultats, en part pel cop i en part perquè estic tremolant: l'aigua està congelada.

Un metre. Sento crits, la gent corrent desesperadament per la coberta. El nivell de l'aigua va augmentant i jo continuo aquí.

Un metre i mig. La meva situació comença a ser desesperant. He cridat, però ningú ha respost a les meves súpliques d'ajuda. A més a més, l'aigua ha envaït tota la planta i estic a les fosques.

Dos metres. No veig res. Ara estic segur de que no hi ha res a fer. Moriré detingut en aquesta habitació del Titànic, acusat d'un crim que ni tan sols he comès.

15041912

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta