dijous, 16 de març de 2017

AQUELLA NIT

La nit era tranquil·la. Tot fosc, tot en silenci. Com un forat obert al cel, lluïa la lluna. A baix, el mar es balancejava plàcidament en un anar i venir d'onades d'una foscor que estremia. La brisa acaronava la seva silueta, majestuosa enmig d'aquell no-res preciós, i li conferia una solemnitat màgica.
Tot era pau, però ai! De sobte quelcom titànic en el paisatge s'atansava sense modificar el seu rumb. Sòlid, ferm, robust, com més a prop era de l'inevitable accident més es podia apreciar com n'era de magnífic i devastador.
Xiscles eixordadors. Res a fer. Un vaixell de creuer havia xocat contra aquell iceberg.

Pebbles

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta