dimecres, 22 de març de 2017

BODES D'OR

Cinquanta anys de viure junts, de navegar junts, amb vents a favor i sortejant tempestats, que de tot hi ha hagut. Això hi deia a la invitació que vam enviar als nostres fills i familiars.
Quina festassa! I quin acudit, els fills! Regalar-nos aquest viatge fabulós amb el Titanic.
Ara que la nau ja ha salpat, vull viure cada instant com si fos l'últim, vull atresorar totes les vivències d'aquest viatge de somni per a poder-ho recordar el que em quedi de vida. Perquè, és molt difícil que puguem deixar aquest món tots dos alhora, per tant, si per aquelles coses del destí jo el sobrevisc, vull que me'n quedi un dolç record que em faci més passadora la seva absència. Perquè, demanar fer l'últim viatge, el viatge sense retorn tots dos junts, fora demanar massa, no?

Dora

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta