dimecres, 1 de març de 2017

COM CRIDAR A UN SORD

El Capità Smith somiava en les tecles mudes d'un piano. En aixecar-se del llit, "Ai!", es va tòrcer un turmell i, coix, camí del port de South Hampton, desenes d'esquerdes s'obriren al seu pas.
Al moll, el vaixell va salpar entre visques, el cel es va agrisar, i van ploure milers de culebres que es recargolaven en l'aire abans de caure, estrepitosament, al mar.
Tres dies després, un fred d'ultratomba enravenava les entranyes i el telègraf anunciava la formació de nombrosos blocs de gel en l'espill negre que havia esdevingut l'aigua de l'Atlàntic. Després de la col·lisió, mentre el moderníssim transatlàntic de la W.S.L., partit en dos, s'afonava per sempre en l'oceà, Smith va mirar al cel com Jesucrist en la creu, amb els ulls amarats de llàgrimes i el cor cec d'incomprensió: "Senyor, no podies haver-me enviat algun senyal, per petit que fos?"

Carlota Febril

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta