dimecres, 1 de març de 2017

DESESPERACIÓ

Tancà la porta del camarot d'una revolada, deixant enrere l'alegre fox-trot que els músics interpretaven. Tot havia acabat. Tremolosa, es tragué les valuoses joies que no tornaria a lluir i buscà el flascó amagat entre els mocadors al fons del calaix. Se n'empassà tot el contingut, mentre al seu cap ressonaven les rialles de tots dos, obsessionada per les mirades enceses, còmplices, entre ell i aquella dona que no era ella. Volia alliberar-se de l'opressió que no la deixava respirar i es despullà del vestit de setí i de les mitges de seda, que llençà, fets un manyoc, al terra. Estirada al llit, aclucà els ulls anhelant el repòs i no s'adonà d'aquell rajolí d'aigua que s'escolava sota la porta i que avançava, imparable, cap a la roba.

Diana

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta