dimarts, 21 de març de 2017

DESIG

He vist clarament el desig en els ulls de Rosy. Què faig? em quedo, corro?, estic en perill...

Mary insistia "queda't amb mi, t'ho prego, no t'embarquis", però vaig sucumbir a la temptació de navegar en el millor vaixell mai construït i de veure el nou món.

Fins ara el Titanic ha avançat majestuós i segur, fent-nos sentir dins un somni. Però ara el somni trontolla, hi ha corredisses i cares de terror.

Després del sotrac, he decidit anar-la a buscar, Rosy devia estar perduda entre la multitud que corria espaordida. I l'he trobada, al menjador. Està arraulida damunt d'una taula i mira amb desig els plats abandonats, plens de salmó i caviar.

Dubto en concedir-li el desig o fugir... però al cap i a la fi, és la meva gata estimada, i m'ha costat un ull de la cara el seu passatge. "Té, Rosy, menja. Podem esperar".

Captain B

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta