dimarts, 7 de març de 2017

D'ESPECTADORA A PROTAGONISTA

La pantalla era un punt de llum a la sala d'estar on Céline es mirava l'estrena televisiva de SOS Titanic. La colossal silueta del vaixell sortint del moll, un munt de gent acomiadant el passatge, una naixent història d'amor... eren escenes que es gravarien a la retina de l'adolescent. Però a mida que avançava la pel·lícula no podia amagar la inquietud, a l'espinada de la noia un calfred presagiava una desgràcia que no sabia mesurar encara.
Arraulida al sofà, els ulls plorosos d'una quebequesa d'11 anys acompanyaven el patiment de Susan Saint James, en el paper d'una dissortada irlandesa cercant l'esperança a Amèrica.
Malgrat la recança a cantar res que recordés l'enfonsament, 20 anys després el cor de Céline seguí bategant a un estudi de gravació. La història revifà en la seva veu per guarir-se, ara sí, de l'impacte que li suposà el naufragi quan era ben jove.

Rafel d'Abadal

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta