dimecres, 1 de març de 2017

EL DOLENT DE LA PEL·LÍCULA

És negra nit i el mar està en calma, una suau brisa ondula les gèlides aigües de l'Atlàntic Nord. De sobte, una ombra negra sorgeix de la immensitat avançant a 22,5 nusos, desafiant-me. És el Titanic, el més gran i luxós vaixell mai construït, que realitza el seu viatge inaugural. El meu cos gèlid impacta contra la part més feble del casc del vaixell. Diversos trossos del meu gel cauen sobre la coberta i el folre d'acer del vaixell es doblega com un full de diari en saltar els reblons, deixant lliure el pas a milers de tones d'aigua que envaeixen les entranyes de l'embarcació. Els llums de "El vaixell dels somnis" parpellegen per última vegada i després desapareixen en la foscor de la nit. En uns minuts la nau és engolida per les aigües del mar que ens envolta. I jo l'iceberg, quedo com el dolent de la pel·lícula.

MJBIOLOGY

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta