dilluns, 20 de març de 2017

EL FOSC DEL MAR

La música, les rialles, l'elegància, el caliu que bull en l'interior contrasten amb el silenci, la sobrietat, la fredor i la foscor que ens va abraçant des de l'exterior. Naveguem ràpidament sota el negre cel i sobre capes i capes d'aigua tan gelada que fins i tot tremolen les canonades de tot el meu cos.
Segurament, aquesta frigidesa, ha fet que no me n'adonés de la fissura que m'he fet a l'ensopegar mentre mirava d'esquivar algun esglaó d'aquest terra movedís.
Continuo tremolant. No aconsegueixo mantenir-me dret. M'adono que poc a poc vaig perdent la vista. De lluny, ara sento crits, però encara sona una lleugera música trista. Tinc cada vegada més fred. No sento res.
Em dic Titanic. I només sento no haver pogut salvar l'honor de tot un temps.

Ona

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta