divendres, 17 de març de 2017

ERA UNA NIT PLÀCIDA

Era una nit plàcida, ho havia comentat hores abans amb algun company que havia trobat tot de passada, mentre lliscàvem sota els estels, damunt les onades.

De sobte tot aquell soroll.

No me'n sabia avenir, crits, corregudes, foc, fum, totes aquelles personetes cridant...

Es veu ben bé que tot i ser de color blanc i molt gran, no m'havien vist pas.

Mareba

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta