dimarts, 28 de març de 2017

FOSA EN NEGRE

Sense lluna, la nit alenteix els moviments, el fred solidifica el baf de la respiració mentre l'aire es trenca a cada sospir. Els crits muten en silencis.
Unes aigües gèlides m'engoleixen irremeiablement. M'endinso en l'horror de la desesperança per una nova vida que no arribarà mai. Les expectatives més altes han esdenvigut la pitjor de les desgràcies. Em creia indestructible, aspirava a no tenir competidors que poguessin vèncer-me, però hi ha una força superior que pot amb qui es creu més gran del que és en realitat. El fracàs és estrepitós i la mort pesa sobre mi entre tones de foscor tacades pels que m'acompanyen en un viatge al no-res. Aquest és el meu destí, el més inesperat per a tothom. Ja ningú no podrà recuperar allò que podria haver estat. M'han esbudellat les entranyes i per sempre més jauré a les profunditats.
Fosa en negre.

Marblau

1 comentari:

Comenta