dilluns, 6 de març de 2017

GÈLIDES XEMENEIES

Érem a proa quan va ocórrer el desastre. Sí, era una gèlida nit, però al preu que anaven els tiquets per a pujar en aquell titànic vaixell, s'havia d'aprofitar qualsevol moment per a contemplar les seves majestuoses xemeneis. I quin millor moment per a fer-ho que mentre la foscor engolia tot allò que s'atrevís a ser al voltant, fora dels estels?

Qui havia de dir que, de cop, aquella tranquil·litat podria esvair-se amb tanta facilitat: un gir ben fort, un cop immens, i els valents que havíem desafiat el fred i érem a coberta passaríem a estar volant pels aires. I que gelada era, aquella aigua...!! Com enyorava Southampton! Veia passar ràpidament la vida per davant meu, notava com se'm frenava el cor, marxava l'oxigen dels meus pulmons... Era massa tard.

Ely Milovat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta