dilluns, 27 de març de 2017

LA MEMÒRIA DE LA MAR

Fa molts anys vaig conèixer un home als búnquers de la Mar Bella. Jo havia de vigilar la barca del meu pare, i com m'avorria, me'l vaig estar mirant. Contemplava, sense apartar la mirada, la immensitat de la mar. Li vaig preguntar per què ho feia. Em va explicar que el 1912 va perdre un amic al Titanic, que sempre que mirava la mar s'enrecordava d'ell i que des d'aquell dia no havia tornat a navegar. Sense rumiar-ho gaire, li vaig comentar que ja era hora de tornar a fil d'aigua. Al principi va dubtar, però finalment va acceptar la proposta. Tots dos, a bord de la petita i desgastada barca del meu pare, vam començar a navegar. Mentre jo remava en silenci, vaig presenciar com aquell home recuperava un plaer oblidat i part de la seva felicitat. Des d'aquell dia, sempre que miro la mar, m'enrecordo d'ell.

Titta di Girolamo

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta