divendres, 17 de març de 2017

LA SENYORA SMITH

Eren les onze de la nit del 14 d'abril del 1912. La senyora Smith havia entrat tota ufanosa dins la gran sala del vaixell. Arribava tard. Aquell espai no estava mancat de cap mena de luxe, tot era esponerós. Davant d'una escalinata majestuosa hi havia ubicat un àngel que enlairava una torxa en forma d'espiral i donava la benvinguda a l'escala. El terra era ple de rombes coronats per estrelles de diferents colors. A la barana tampoc li sobrava res. Combinava formes metàl·liques i detalls daurats embolcallats de la millor fusta provinent dels boscos nòrdics. La senyora Smith pujà els esglaons, passà pel costat d'un rellotge d'estil barroc que coronava el replà. Un matrimoni anglès entaulava una conversa. De sobte, s'escoltà un estrèpit. El Titanic brandà amb brusquedat. Eren les 23:40. La senyora Smith caigué. L'aliança sortí rodolant fent cercles pel sòl. L'orquestra seguia tocant... i arribà un crit: "-Iceberg!".

Edward John

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta