divendres, 17 de març de 2017

LA SIRENA DAURADA

Presumeix de la cua mostrant-ne la meitat, marcada per la línia d'una mar tranquil·la.
Els reflexos del sol li enlluernen les gotes que li llisquen per les escames daurades a cops de vent.
Un calfred hi intervé, però ella no deixa de moure's amb subtilesa i elegància per impressionar el galant enfilat sobre la vela d'un vaixell immens, el Titanic.

A l'altre costat la boira va desapareixent, i ella cada cop veu amb més claredat la silueta d'un iceberg immens a uns cinquanta metres de l'embarcació.
Balanceja els braços de costat a costat, i el mariner, la saluda.
- Hi ha un iceberg! Feu mitja volta!
L'home, salta agafat a una vela, i al caure a l'aigua, la sirena li enganxa els dits al peduncle caudal, i se l'emporta al paradís.

Estquitx

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta