dilluns, 20 de març de 2017

MAL MENOR

L'avisaren trenta-cinc minuts després d'haver salpat. Era una bona estratègia: no es podia tirar a l'aigua trobant-se a vint-i-dos quilòmetres de la costa. L'havien pujada a l'RMS Titanic mig enganyada («ni te n'adonaràs, que naveguem!») a fi que el seu marit rebés una condecoració a Nova York. No obstant això, la senyora s'esblaimava amb cada indici de trobar-se a un vaixell - els xiulets de les gavines i els motors -, així que la feren seure al saló versallesc de primera classe i pregaren al violinista de bord que l'entretingués. Però res no servia i els seus polsos, furiosos, amenaçaven de travessar-li la pell per tornar a Southampton ells sols. El senyor, amb la camisa enfosquida per la suor, l'alleugerí per enènisma vegada: «tranquil·la, és el vaixell més segur del món», «segur?», «segur», «promet-m'ho, Harold», «t'ho prometo, Ehtel».
I aquesta fou l'última - però no l'única - promesa incomplerta del seu matrimoni.

Maderno

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta