dilluns, 27 de març de 2017

NO JUGUEU AMB EL TEMPS

"No alteris el curs de la història" m'havien repetit. Com sabrien ells si ho fes? No estava disposat a descobrir-ho ni a sofrir les conseqüències.
Ja dins la cabina, tancada quasi hermèticament, el capità estava massa concentrat per adonar-se de la meva presència.
Hi havia molta seguretat. Personal que vigilava la tripulació i el mar. Amb tanta vigilància era impossible que xoqués. Com s'ho va fer el capità?
S'acostava l'hora. Vaig veure l'iceberg en qüestió. El capità també. Va començar una maniobra per esquivar-lo. Va ser llavors quan me'n vaig adonar. El meu temps s'acabava i havia de marxar amb el Titanic enfonsat. A contracor vaig colpejar el cap del capità i vaig girar en sec el timó.
En tornar al meu temps, la història restava igual; però jo no. He arrossegat un sentiment de culpa i traïció fins al dia d'avui, la meva confessió.

Bender

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta