divendres, 17 de març de 2017

SOBREVIVENT

Sento una pena infinita per la gent que queda cridant allà dalt, a coberta. Veig les seves mans desesperades intentant agafar retalls de vida que saben, se'ls escapa... els meus privilegis sempre m'han fet viure bé i ara em permeten viure vides prestades d'aquella gent que es quedarà per sempre més al vaixell. Intueixo por... abraço la meva filla. Sóc valenta per ella perquè necessita que la tregui d'aquesta agonia. La seva vida, la vida de totes dues per la vida dels que es queden... Què faríeu vosaltres? Digueu-me que us quedaríeu per deixar que altra nen o nena pugés al bote i tal vegada m'ho pensaré...
Les veus i els crits es senten cada cop més lluny. Hi ha ànimes flotant a l'aigua glaçada.
Abraçada a la meva filla no em sento ni valenta ni covarda. Sóc una sobrevivent i així em sentiré la resta de la meva vida.

Unduli

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta