dimarts, 14 de març de 2017

TINC TE, TE TINC

(Quins modos que té aquest home, no m'hi acostumaré mai!).
- Sí, Sir, de seguida li porto el te. Naturalment, Sir, com sempre, en un bol gran, sense sucre i un generós núvol de llet.
(I ara amb aquesta dèria del Titanic. Ell tan garrepa i es gastarà un dineral. Luxe, luxe..., ja li ho regalo. A mi no m'hi veuran, em marejo amb qualsevol cosa que es mogui...)
- El te, Sir. Sí, m'espero.
(Ara segur que torna amb el Titanic... ho veus?...) Però què diu?! Que l'acompanyi en aquell flotador fins a ultramar?... ehem, bona cara, Andrew.)
- Agraït, Sir, no s'ofengui, però no puc venir, em fa massa respecte el mar.
(Uiii com s'ha enfadaaat!...  Això... begui, begui te i empassis la bilis.)
- No tan ràpid!, Sir!, no tan ràpid!... que s'ofega, QUE S'OFEGA!!!

Andrew

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta