dimecres, 15 de març de 2017

TITANIC

En una exhalació tot es va aturar a la ment d'en John. L'oceà gelat va deixar de fiblar el seu cos, els crits de pànic es varen apaivagar i el colós va emmudir els gemecs metàl·lics mentre s'enfonsava.

El seu cap embogia cercant l'Anne al mar, una nena rica que havia escapat de la família per fugir a Amèrica amb un pobre diable com ell.

- La nostra determinació és d'acer, com aquest vaixell. Res ens aturarà - l'animava en John a la coberta unes hores abans.

De cop, els esgarips de l'Anne lluitant estèrilment per no enfonsar-se el colpejaren amb la contundència d'un martell. Malgrat tot un sentiment tossut i optimista va brollar amb força, se'n sortirien.

Llavors s'adonà que només tenia un flotador i que el seu germà, aterrit, empassant aigua, suplicava ajuda. Darrera d'ell, lluny i en la foscor, s'entreveia un fantasma blanc.

El iceberg. Immens. Massís, Immutable.

John

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta