dilluns, 27 de març de 2017

TITANIC

Ja no se sentia les cames: el gel les hi havia anestesiat. També li havia glaçat aquella imatge a la retina, que es mantenia intacta malgrat la fred, els crits i el desordre. Feia tan sols unes hores imaginava la seva vida igual de segura que aquell gran vaixell. Amb el seu recent marit s'hi havien embarcat amb una maleta plena d'il·lusions, deixant les penúries a Southampton. Només havien d'esperar set dies per arribar a Nova York, on confiaven trobar mil oportunitats. Va pujar sense mirar enrere, amb la força que li donava saber-se acompanyada. Però ara ja res importava: tenia les mans entumides i el vaixell s'esfondrava amb el seu marit a dins.
"Primer les dones i els nens!" havien ordenat. La van empentar quan pujava a un dels bots. Es moria amb la imatge congelada del seu home petonejant apassionadament un membre de la tripulació.

Lavínia Estivill

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta