divendres, 17 de març de 2017

UNA OMBRA EN EL TITANIC

Curiosament l'alcohol em va salvar la vida, perquè al moment en què el caos es va apoderar de l'espai que m'envoltava estava tan borratxo que era incapaç de sentir por, terror, desconcert o desesperació; perquè em sentia surant i els crits de les persones m'arribaven esmorteïts; perquè les empentes i les trepitjades no les sentia; perquè quan l'aigua va començar a cobrir-me fins als turmells em vaig posar a xipollejar com quan era nen; perquè quan una mà em va arrossegar fins a la coberta em vaig deixar portar mansament; perquè em vaig deixar caure en la barca salvavides com si fos un matalàs de plomes; perquè vaig aixecar la vista cap a l'infern i em va semblar un festival de focs artificials; perquè vaig caure inconscient i vaig despertar l'endemà; perquè estava tan borratxo que era incapaç de sentir por, terror, desconcert o desesperació.

Antonia Font

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta