divendres, 21 d’abril de 2017

ACOMIADAMENT

Cada dia a l'escullera d'un port un home espera amb la mirada quasi perduda.
Se'l veu cansat, amb el rostre marcat pel pas del temps.
Arriba a primera hora de la tarda, no marxa fins que s'ha fet fosc.
El pescador que molts dies el veu està intrigat. Un dia la curiositat pot més...
Bon home us agrada la mar? Sou cada dia al mateix lloc amb la vista posada en algun punt de l'horitzó, enyorança de quan navegàveu? Algun record de pescador? Alguna...
Res de tot això pescador, amb llàgrimes a flor de pell digué: un viatge molt llunyà que va ofegar i enterrar al fons del mar il·lusions, somnis i un amor, però com que la mar ho torna tot... espero, al menys, si puc retrobar aquell amor... és l'únic pendent de fer... poder acomiadar-me!, doncs la resta ja va quedar massa enfonsat.

BarbaBlanca

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta