dimarts, 4 d’abril de 2017

AVUI

Avui, visc sense novetats, igual que sempre.

Com de costum estic sol, veient com els núvols em diuen «mai podràs ser tan lliure com nosaltres».
Em moc, i segueixo el ritme de les onades.

Passen les hores, el sol s'amaga i la lluna treu el cap.
El fred em comença a abraçar.

Avui, ja no és un dia com ahir.
Un objecte estrany comença a acostar-se. No es mou, només avança, i crec... crec que aquest serà el meu final.

No puc evitar sentir por i m'obligo a no mirar.

Escolto crits, gent suplicant a Déu.
Noto el temor, no sé què fer, i llavors... obro els ulls.

Veig cossos sense vida i petites embarcacions. Però no els puc ajudar.

Avui, ja no és un dia qualsevol.

Tothom en culpa, però... avui havia de ser un dia com de costum.
I em quedo aquí, com cada dia, surant sobre l'aigua.

Neru

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta