dimarts, 11 d’abril de 2017

DES DEL FONS

No sé què va passar. Només sé que vaig despertar i tenia aigua als peus del llit. I de sobte vaig començar a sentir crits i vaig ser conscient del vaivé tan estrany del vaixell. La porta de la cabina es va obrir de cop en entrar una trompa d'aigua que se m'emportà enfora. Sentia: "L'iceberg! Ha estat l'iceberg!" El Titanic estava tot inundat: hi havia aigua per tot arreu. Ja no recordo res més que el fred gelat que va cobrir-me el cos i l'escuma platejada que m'envoltava.

El més curiós és que sabia nedar. Podia haver sobreviscut en aquell mar. No em vaig enfonsar, flotava. Va ser el fred qui em va matar. No vaig poder amb el dolor.

Pytar

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta