dijous, 27 d’abril de 2017

ECOS

Posidó inclinà el trident i els corrents marins obeïren el seu designi, seguint el mateix recorregut que havien iniciat milers d'anys enrere. Les seves aigües, unides als vents que comandava Èol barrejaven ecos llunyans i ecos propers de déus, homes i bèsties:
"El cant captivador de les sirenes... Desperta ferro!... Tocat i enfonsat... Un vent fort de l'est dividí el mar en dos... Veles e vents han mos desigs complir... A l'abordatge!... Paf era un drac màgic... Terra a la vista!... Bufa ventet, hissem la vela... Agafeu el nen, no puc més... Mariners d'aigua dolça..." I entre aquelles veus apaivagades s'elevà la música de la banda del Titanic, que en la seva darrera interpretació es mesclà amb els crits i les súpliques dels passatgers del colós, mentre aquest s'anava enfonsant en les aigües glacials.

Eslora 1,71

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta