dijous, 20 d’abril de 2017

FUTUR TRUNCAT

Viatge tranquil, el dia s'apaga, la nit fosca embolcalla, hi ha qui resisteix, aprofita aquesta estona de tranquil·litat tot i la fredor àrtica que envaeix la coberta abans d'anar a dormir.
Un soroll sobtat, una sacsejada, la tripulació corre, rep ordres, gent que comença a esverar-se. La coberta es va omplint, les cares són de por, molta por, els passatgers busquen els bots salvavides, això és greu.
Bots amb gent amuntegada van baixant fins les fredes aigües. Hi ha qui no espera, es llença esperant pujar des de l'aigua.
Mica en mica els bots es van allunyant del vaixell que es veu ferit de mort.
Crits, gemecs, laments que es van apagant, l'aigua massa freda... paralitza.
Finalment la forta remor del vaixell engolit per les fredes aigües.
Només algun plor trenca el silenci que va omplint, cada cop més, la negra nit.
Després esperar, esperar un futur?, un rescat?, incertesa?

BarbaBlanca

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta