dilluns, 10 d’abril de 2017

HOMENATGE

Aquella nit, la seva mare se'n va anar a dormir molt d'hora després de la pel·lícula.
I aleshores ell va entendre que els seus somnis s'havien enfonsat al mateix ritme que el vaixell. Per evitar que la seva mare xoqués contra el gel, ell va fer tots els possibles per animar-la. Però el gel no era un element fàcil de combatre i, incapaç de localitzar l'iceberg que la turmentava, si la soledat des que el pare els abandonés per una sirena o el dolor de pèrdua d'una bona amiga lluitant contra un monstre marí, o potser la frustració de conformar-se amb una feina d'oficinista quan ella sempre havia volgut ser cantant de creuers, ell es va fer una promesa davant del mirall amb forma de petxina: "Quan sigui gran, escriuré un llibre sobre la meva mare. Així ningú l'oblidarà i serà immortal, igual que el vaixell de ferro."

Greta Si

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta