dimarts, 4 d’abril de 2017

JOC DE MIRALLS

Aquell dia, la mare li havia fet posar aquell vestidet de puntes blanques acabat en una faldilleta bufada que tant li agradava. La papallona de filigrana platejada li recollia els cabells. Al creuar la sala per anar a coberta quedà astorada pel joc de miralls, fascinada veia la seva imatge repetida i allunyada.

El fred va ser una bufetada brutal. La mare li agafava la mà entre la munió de gent. Un cop al cap i li va caure la papallona, massa tard per agafar-la. Despentinada, va començar a somicar. Sabia que no havia de dir res ni fer cap soroll quan la mare era nerviosa.

Uns braços la van enlairar i la van pujar al bot. L'aigua era massa negra sota un mantell infinit d'estrelles. Les llàgrimes no li deixaven veure res, la mare ja no hi era; estava sola.

Marina Lago

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta