dijous, 27 d’abril de 2017

LA MEVA POLSERA BLAVA

Estava feliç, estàvem els tres a un super vaixell, "TITANIC". Per celebrar-ho ens vam comprar unes polseres a joc, els pares i jo. La nit del catorze d'abril, m'avorria, així que vaig agafar les polseres i vaig començar a córrer; els pares van perseguir-me, aleshores, vaig escoltar un fort soroll, però no vaig parar. A l'arribar a dalt, vaig sentir com es tancaven les portes, els vaig mirar, vaig anar cap a ells i els vaig fer una abraçada als dos, em van dir: "t'estimem, posa't segura". El terra estava mullat d'aigua salada, però no de mar, sinó de llàgrimes. Em van agafar, i em van ficar en un bot, vaig dir: "Us estimo!!" el més fort que vaig poder, de lluny vaig veure com s'enfonsava, ell i les nostres llàgrimes. Vaig llençar les polseres, només dos. I qui sap, potser les tenen i se'n recorden de mi. Estic trist.

Pollopapa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta