dimarts, 11 d’abril de 2017

LLÀGRIMES OFEGADES

A la xarxa de la meva barqueta, no vaig trobar res més que una ampolla vella tapada i dins, un paper. Com era el mar! Aquell dia em castigava sense menjar, però a canvi m'enviava el mapa d'un tresor. Havia de ser cosa de Neptú, per què ningú al S. XXI utilitza ampolles missatgeres. Dues hores més tard, encara estava mirant aquella foto marró, descolorida pel pas del temps. Signava Evelyn Doutty, 14 d'abril del 1912... darrera havia escrit: "...estimat Charles, salpo a Amèrica, fujo de tu, del teu amor que tan mal em fa, però el meu cor necessita anar-se'n més lluny, per a poder oblidar-te i porto amb mi la sortida que em durà a la felicitat eterna. La meva malaltia m'impedeix ser teva i la meva vida s'ofega en un mar de llàgrimes constant..."
Aquell dia, el mar també em va triar a mi, com ho va fer amb l'Evelyn.

Bianca Amor

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta