dijous, 6 d’abril de 2017

NO HEM ARRIBAT A VEURE LA MATINADA

Era de dia, era l'hora de salpar i la noia li preguntà a la mare:
- Mare, nosaltres quina clase som?
- Som de la primera classe - va respondre la mare.
Quan entràvem ens van dir que la nostra cabina era la 203 de primera classe. Era de nit, la nit del 14 d'abril de 1912. Era l'hora de sopar, el sopar de la primera classe començava a les 18:00 de la tarda. Una vegada ja sopades vam anar a la cabina a canviar-nos i quan pujàvem a la proa vam veure a la gent corrent i cridant mentre l'orquestra cada vegada anava tocant al mateix temps que s'enfonsava el Titanic. Cada vegada que mirava al mar hi havia gent morta o ofegada. Què va passar amb la meva mare i amb mi?

Violeta

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta