dimarts, 18 d’abril de 2017

ORIÓ

Tots els seus  mestres d'astronomia, incloent el primer, el seu pare, li havien dit que el primer que havia de localitzar al cel era l'estrella polar i l'ossa major.
Però ell no ho havia fet mai així.
Quan aixecava la vista al cel, els ulls se li anaven sols cap a Orió: aquella constel·lació gran i parcialment simètrica que li feia d'imant.
Aquella nit havia fet com sempre.
Després dels llargs minuts de confusió, d'angoixa, d'impotència, quan al final va caure al mar, quan l'aigua gelada li va calar la roba i li va arribar fins la pell, quan va sentir que tot estava perdut, llavors va mirar el cel i va veure Orió.
I la constel·lació d'Orió va ser la última cosa que van veure els seus ulls abans de tancar-se per sempre.

Aresta

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta