dilluns, 3 d’abril de 2017

POR

Por. És l'única paraula com podria descriure com em sentia. Quan tothom cridava terroritzats amb l'esperança de no morir, jo... vaig quedar-me gelat, no era capaç de respondre.

Les ones van començar a topar amb el ferro amb més força, el gel cruixia amb força contra l'enorme vaixell.

Estava intentant no veure la realitat. Però vaig tindre que reaccionar...
El sol em va enlluernar. Vaig notar com un ulls blaus em clavaven la mirada, una nena d'uns 4 anys amb una mirada de terror em va perforar l'ànima.

Em van ficar en una barca, però les ones i el mal temps no afavorien gaire l'arribada, l'aigua gelada començava a cobrir el meu cos.

Em vaig tornar a paralitzar, el meu cor bategava lentament fent la major força possible, fins el moment que vaig deixar d'aguantar, no vaig resistir més i em vaig deixar anar...

Sol

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta