dimecres, 19 d’abril de 2017

SEIXANTA-SIS ANYS EN BLANC

20 d'abril del 1912:
Quan vaig embarcar al Titanic tenia només un motiu per fer-ho. Arribar a Nova York. Més tard, després de sobreviure a l'enfonsament vaig saber que en tenia un altre, desconegut en aquella època en que tenia tan sols setze anys.

15 d'abril del 1978:
Ara ja tinc vuitanta-dos anys. Seixanta-sis dels quals no he escrit en aquest diari. Als dotze havia promès escriure tota la meva vida en aquest quadern, però després de l'horror viscut al Titanic vaig ser incapaç. Fins ara.
Cinc dies abans d'embarcar al vaixell vaig rebre una carta que em va inquietar molt:

Anne, no pugis al Titanic, només et portarà desgràcies.

Poc després vaig poder comprovar com el misteriós remitent tenia raó. I el veritable motiu pel que vaig pujar al Titanic? Per posar en dubte l'afirmaciò de l'anònim. El Titanic era insubmergible.

Llunàtica

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta