divendres, 21 d’abril de 2017

ÚLTIMA VESPRADA

Dins la sala on es celebrava el gran sopar, tot restava amb normalitat, la música de l'orquestra sonava i la gent amb la seva majestuositat que la caracteritzava gaudien de la vetllada. Tot era un entorn idíl·lic i res no faria pensar que la tragèdia era imminent. De cop i volta, s'escoltà un gran estrèpit que va fer trontollar les làmpades de la sala, les taules, les cadires i el rellotge van començar a tocar hores sense parar. De sobte, entrà un mariner anunciant que el vaixell havia topat amb un iceberg i la situació era crítica. La gent va començar a córrer amb les cares de terror i pànic. Tothom sortia de les seves cambres, els passadissos plens saturant les sortides i es dirigien a la part més alta del vaixell mentre escoltaven els crits que s'anaven repetint - un iceberg!

Primavera

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta