dimarts, 18 d’abril de 2017

VEUS INVISIBLES

Vaig aixecar la vista i tothom corria amunt i avall, cridant. Jo no podia fer res, estava immòbil, no em podia moure. Vaig intentar alçar la veu, ningú no m'escoltava, vaig sentir-me invisible. Jo, que sempre els havia escoltat! L'aigua va tocar la sola de les meves sabates, ningú se'n va adonar que jo era allí, quiet, esperant la seva ajuda. L'aigua ja m'arribava a la cintura. Vaig decidir tancar els ulls i esperar, en silenci, a que el malson acabés. Llavors el meu amic em va tocar l'esquena.

Arnau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta