dimarts, 18 d’abril de 2017

VIATGE D'INSOMNI

Un pailebot de propulsió mixta, a vela i vapor... La proposta era llaminera.
Al moll ningú ens acomiadà, dalt del pont, la tripulació romania impassible. Volíem gaudir del sol a coberta. Tancarem els ulls bressolats per les onades.

...
Després d'un trist toc de sirena enrogallada, el costellam de l'embarcació cruixí. Una munió de gent corria amunt i avall, mentre el vaixell s'escorava. De fons, arribava esmorteït el so d'una orquestra. Corríem sense nord. Ens creuàvem amb equips de so i càmeres, mentre mànegues ens ruixaven.
Pels ulls de bou el mar era un malson escumejant. Una escomesa em llançà sobre la barana d'estribord. Sortit del no res, un irlandès m'aferrà. Malgrat l'esforç titànic, relliscava com una anguila per entre els dits. Amb una mirada buida, em perdé. Una onada seca em fregà les galtes. Entreobrint les parpelles, sentia:
- Està molt vermell. Agavarà una insolació. Es troba bé?

Can Fanga

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta