dilluns, 22 de maig de 2017

CAIXETA DE MÚSICA

Eres un tipus ferm i baixet, t'estimava Oncle.
Em passava els dies escoltant-te davant l'orquestra del Titanic on tocaves l'acordió.
La nit que el Titanic va començar a enfonsar-se em vas despertar. Em vas agafar la mà. Oncle, tenies els ulls plens de llàgrimes però no les vas deixar escapar. Amb la veu trencada em vas dir que t'havies de quedar allà però que tenies un regal per a mi.
Vas treure una caixeta de música, era la cançó que sempre tocaves, et vaig abraçar i em vas somriure.
La meva barca atapeïda de gent va allunyar-se. Vaig sentir com tocaves fins al teu final. Vaig tocar amb tu fins que ja no et podia sentir.
Les notes de la caixeta encara passen una darrere l'altre, com el temps i la vida.

Anne

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta