dimarts, 16 de maig de 2017

CANÇÓ DE MORT

Avui cantarem l'infortuni dels qui un dia gosaren
salpar en la nau més gloriosa que hagué creat l'home.
Els seus forns de carbó, que eren moltes desenes
i les xemeneies, triomfals, que els dos pals custodiaven
empenyeren l'acer del tità contra vents i onades
enllà de la mar, rumb al nou món que esperava.
A bord, més de quatre mil pupil·les l'horitzó albiraven,
orgulloses, porugues, fugitives o esperançades;
mai no arribaren: un altre tità, impertèrrit i gèlid,
més robust que els acers de totes les fàbriques
va ferir el casc de la nau amb mortal traïdoria.
Des d'aquella nit negra i infausta, les ànimes jeuen
a l'aigua salada, i esperen encara en les dolces promeses.

Austerlitz

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta