dilluns, 15 de maig de 2017

CANT DE SIRENA

Els meus dits tremolosos llisquen pel seu coll mentre el meu mentó descansa sobre el seu ventre. Els meus braços ballen al voltant de les seves elegants corbes. Només el seu cant pot evadir-me d'aquest malson gèlid i inesperadament tràgic. S'escolten crits i plors, i se sent olor d'adéu, tot emmarcat en una boira ennuegant d'antigues esperances per uns i de diluïts luxes per altres. Però per a mi són mers xiuxiuejos i imatges difuses ja mig oblidades... perquè ni la deïtat marina més poderosa podrà apagar la veu de les seves cordes.

Stardust

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta