dimecres, 17 de maig de 2017

COR TRENCAT

Altra vegada sentí aquell nus a la gola que li impedia menjar. No esclataria en plors al mig del menjador! Potser sí que tenia raó la mamà d'enviar-la una temporada amb els cosins de Nova York... i sort que el papà, amb les seves influències, li aconseguí el passatge al vaixell... Feia aquell viatge ben a contracor, i aquest pensament li retornà l'amargor de les darreres setmanes. Si el tenia trencat, el cor! Les amigues, que poc abans l'envejaven, li repetien ara la sort que havia fet de descobrir just abans del casament que el seu promès feia anys que tenia una amistançada. Tothom en parlava! Només volia plorar i plorar en la solitud del camarot... Però no plorà pas gaire, perquè va ser aquell cor trencat -i no el cervell- qui bategà amb força i l'aferrà a la vida tot guiant-la cap al bot, l'única salvació en aquell naufragi.

Drassana

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta