dilluns, 22 de maig de 2017

COVARDIA TITÀNICA

Sir Goldensmith embarcà precedit del respecte que inspirava la seva persona, i del seu confés i profund menyspreu cap als covards.
Paradoxalment, quan la tripulació confirmà l'enfonsament del transatlàntic més segur del món, un primitiu instint de supervivència l'empenyé a lluitar de manera salvatge i indigna per garantir-se un lloc a un dels insuficients bots salvavides.
Entumit pel fred, paralitzat pel pànic, observava la dantesca situació que l'envoltava i la indescriptible desesperació dels que es veien abocats a la mort.
Una joveneta implorava ajuda amb la mirada des del mar. Incapaç de reaccionar, contemplà alienat com les forces acabaven abandonant-la i les gèlides aigües de l'Atlàntic posaven fi a la seva curta existència.
Aquella mirada suplicant i aterrida el va acompanyar persistentment durant setmanes. Finalment, quan els remordiments arribaren al màxim suportable, es va llevar la vida. Les darreres paraules de la noia encara ressonaven al seu cap: "Ajuda'm, papa".

Jessie Votpol

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta