dimarts, 23 de maig de 2017

EL CAPITÀ I EL VELL MARINER COLLINS

Sempre que solquem aquell punt de l'oceà, a unes 600 milles de Terranova, faig alentir la marxa del vaixell. És un gest instintiu, també de respecte.
En aquell moment, quan els motors calmen, el vell mariner Collins treu el seu front arrugat per la proa, observa el mar amb ulls de tauró, i para l'oïda. Després, s'empeny de nou a coberta, i mentre el vent fa voleiar els seus cabells blancs, assegura que pot escoltar el bramar, digne, del Titanic.
Els mariners creuen que tants anys navegant l'han tornat absolutament foll.
Però jo no goso mirar-lo als ulls, perquè, en aquells instants, també crec escoltar un remor que emergeix del mar i, tebi, s'esmuny per la coberta.
I en la solitud de la meva cambra, en la nova albada, torno a llegir a Borges:
"El mar es un antiguo lenguaje que no alcanzo a descifrar..."

Francesc

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta