dimarts, 9 de maig de 2017

EL VALS DEL COMIAT

Era l'últim viatge de la parella. La tardor i la malaltia s'havia apoderat de les seves vides.
La postrema lluna de mel a l'espera d'arribar a la ciutat dels gratacels on tenien planejat acomiadar-se, junts, precipitant-se vers el mar des del pont de Brooklyn.
Al restaurant de l'RMS Titanic, l'un front l'altra, alcen les copes curulles de champagne i les dringuen. Saben que el viatge és a les acaballes i que aquell era el darrer brindis.
Amb els braços entrellaçats i el cristall als llavis, de sobte, un sotrac. Sec. Fort.
Les taules es mouen. Tremola el terra... i el silenci.
Músics, cambrers i comensals es creuen les mirades.
Al cap de res, des de la coberta, arriben els primers crits.
Estrèpit i corredisses. Ningú al menjador.
Ningú? No.
Els enamorats s'aixequen, s'agafen de les mans i ballen, mentre l'orquestra se'ls mira i, amb tendresa, interpreta un darrer vals.

Emmanuel Bearn

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta