dilluns, 22 de maig de 2017

ESPEREU-ME

Ja sento aquest ris d'olor impregnant-se en la meva roba. El vent que ja m'empeny a aquell vaixell direcció New York, el Titanic. Matí del 10 d'abril del 1912 i ja sento com les imperfeccions del mar mouen els meus peus, ja sento el meu destí a un simple pas. Els meus ulls perceben com una multitud de colors corre al meu voltant, una infinitat d'il·lusions pujant una a una les escales per assolir aquesta maquinària, la més segura, a la qual qualsevol de nosaltres confiaria la vida. Pare, mare, arribaré i li portaré el meu cor a la meva estimada, els seus ulls, ulls blaus que recordaré en la immensitat del cel. Avui ja puc assaborir l'olor del mar, el meu amfitrió, el que m'acollirà les pròximes jornades. El mar m'abraça per emportar-me al seu interior. La felicitat m'ha fet seva.
Espereu-me.

Lord

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta