dilluns, 22 de maig de 2017

FOSCOR NEGRE

Tinc el cor glaçat. Tremolo per dins. Una parella s'acaba de llençar des de la proa tot abraçant la fosca nit per retrobar-se en les gèlides aigües oceàniques. Se'ls veia tranquils. Ell li agafava la mà a ella dolçament, potser per transmetre-li serenor, i ella s'hi aferrava amb força, com si no li quedés res més en aquest món. El cert és que és així. Això s'acaba. No hi ha escapatòria. El vaixell més luxós i impressionant de la història, s'ha convertit en una presó de mort, en un cementiri flotant. I jo seré la propera a desaparèixer en aquesta foscor i quan la fredor m'aturi el cor, aleshores pensaré en tu i la calma vindrà finalment.

Nailju

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta